Cambra

Cambra

L’època daurada de l’oboè és sens dubte el segle XVIII, i molt concretament el període que coincideix amb la vida de J.S.Bach: 1685-1750.

Els compositors del Barroc li dedicaren gran quantitat i diversitat de composicions: Concerts per oboè i cordes (normalment amb un músic per part) Sonates amb B.C. i una de les formes musicals barroques més característiques, la Trio-sonata.

La base de totes aquestes composicions era el Baix Continu que , tot i tenir diverses combinacions instrumentals, tenia en el clavicèmbal i el violoncel o el fagot la formació cambrística  més habitual.

Tot i haver format part de diverses formacions de cambra (Quintet de vent,Trio de canyes,Quintet amb piano etc..) la meva preferida ha estat la d’oboè i Baix Continu,que juntament amb la Josefina  ens ha donat la possibilitat de tocar infinitat d’obres originals. 

Aquesta formació ens  ha permès:

-amb un segon oboè tocar triosonates.Grup "Calamus Musicae" (dos oboès, fagot i clave).

-amb una veu , cantates de cambra:Grup "Stile Concertante" (veu, oboè , violoncel i clave).

-amb dos violins, viola i violoncel, concerts "per i amb" oboè,cordes i baix continu :Grup "Concerti a Cinque".