Omar Zoboli

Omar Zoboli

Una de les meves aficions ha estat col·leccionar discos d´oboè. Avui és relativament senzill, però a la Barcelona de meitat dels anys 70 trobar-ne un era tot un tresor. Tot va començar per la  necessitat de conèixer, comparar i  trencar amb el  tòpic  produït  per  la ignorància: “aquest toca bé i aquest fatal” (blanc o negre).

Quan tenia 30 anys vaig escoltar per primer cop l’Omar Zoboli. Era un oboista “diferent”. Vaig contactar amb ell i ens vàrem trobar a París (ell hi feia un concert). Des del primer moment vaig tenir la sensació de que estava, no solament davant d’un virtuós de l’oboè, (el seu disc amb obres de Pasculli li va atorgar el sobrenom de”el Paganini de l’oboè”), sinó també d’un dels millors pedagogs d’aquest instrument.

Vaig  fer  classes amb ell al Conservatori de Basilea i  des de que el 1992 el vaig convidar a fer unes Classes Magistrals  al Conservatori, molts “col·legues” oboístes, i algun alumne meu, han treballat amb l’Omar.